Poema*

Si pots veure destruïda l’obra de la teva vida,

perdre, per un instant, tot allò que has guanyat

i ofegant fins els gemecs de l’ànima adolorida,

sense queixar-te, tornar-la a començar.

Si pots estimar sense embogir d’amor

i sense endurir la veu, aconsegueixes ser fort.

Si odiant els que t’odien aconsegueixes tu no odiar

i pots, sense odiar-los, defensar-te i lluitar.

Si pots mantenir el teu cap dret

mentre al teu entorn tots l’han d’abaixar

i veient la mentida guanyen els cors

t’enrajoles l’ànima i mai més enganyes.

Si aconsegueixes ser digne sense deixar de ser franc,

i pots parlar amb monarques sense sentir vanitat.

Si observes i medites

sense arribar a escèptic o destructor,

i somniant evites veure’t convertit

en un vulgar somniador.

Si tot pensant arribes a savi

sense ser un moralista ni perdre la fe,

i saps ser valent i prudent a la vegada

però mai un temerari sense por.

Si derrotat comences i vencedor acabes

i ambdues coses acceptes sabent que són falses

amb el mateix somriure i mateix menyspreu,

llavors els reis, els déus, la sort i la victòria

hauràs per sempre vençut,

i valdràs més del que valen el poder i la glòria

perquè seràs PERSONA.

                                                                        Anònim