Poema*

Si pots veure destruïda l’obra de la teva vida,

perdre, per un instant, tot allò que has guanyat

i ofegant fins els gemecs de l’ànima adolorida,

sense queixar-te, tornar-la a començar.

Si pots estimar sense embogir d’amor

i sense endurir la veu, aconsegueixes ser fort.

Si odiant els que t’odien aconsegueixes tu no odiar

i pots, sense odiar-los, defensar-te i lluitar.

Si pots mantenir el teu cap dret

mentre al teu entorn tots l’han d’abaixar

i veient la mentida guanyen els cors

t’enrajoles l’ànima i mai més enganyes.

Si aconsegueixes ser digne sense deixar de ser franc,

i pots parlar amb monarques sense sentir vanitat.

Si observes i medites

sense arribar a escèptic o destructor,

i somniant evites veure’t convertit

en un vulgar somniador.

Si tot pensant arribes a savi

sense ser un moralista ni perdre la fe,

i saps ser valent i prudent a la vegada

però mai un temerari sense por.

Si derrotat comences i vencedor acabes

i ambdues coses acceptes sabent que són falses

amb el mateix somriure i mateix menyspreu,

llavors els reis, els déus, la sort i la victòria

hauràs per sempre vençut,

i valdràs més del que valen el poder i la glòria

perquè seràs PERSONA.

                                                                        Anònim

Núria

Pere Rovira i Planas

Biografía

Pere Rovira i Planas (Vila-seca, Tarragonès, 1947) és un poeta català. És llicenciat en filologia i treballa en l'ensenyament secundari. Ha tingut cura de l'edició de la Poesia completa de Miquel de Palol. Col·labora a les publicacions La Vanguardia, El País, Avui, Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera, Diario 16, Segre, La Mañana i Barcarol. El 1980 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.Premi carles Riba 2002 de poesia amb l'obra "La mar de dins".

  

Obres

Narrativa:

Diari sense dies. 1998-2003 (2005)
Novel·la: 
L'amor boig (2007)
Poesia: 

• La segona persona (1979)
• Distàncies (1981)
• Cartes marcades (1986)
• La vida en plural (1996)
• La mar de dins (2003)
• Poesia 1979-2004 (2006)

Poema Visual

Marta Pessarrodona i Artigues

 Biografía

Marta Pessarrodona i Artigues(Terrassa,Vallès Occidental 1941) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de  Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de laGeneralitat  de Catalunya.

 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista.

Primeres Obres

• Primers dies de 1968 (1968)
• Setembre 30 (prologat per  Gabriel Ferrater, 1969)
• Vida privada (1972)
• Memòria (1979)
• A favor meu, nostre (1981)
• Berlin suite (1985)
• Homenatge a  Walter  Benjamin(1988)
• Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
• Nessa: narracions (1988)
• Tria de poemes (1994)
• L'amor a Barcelona (1998)
• Fauna (1994)
• Barcelona, una nova ciutat europea (1995)                                                                  

Joan Brossa

	Biografía
	Joan Brossa va néixer el 19 de gener de l'any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, concretament al carrer de Wagner. La seva infància es desemvolupà al voltant d'aquest carrer que, per un caprici del destí, portava el nom de qui més tard es convertiria en un dels seus compositors preferits. Des de ben petit Brossa es sentí més identificat amb la familia del seu pare, que treballava de gravador, que no pas amb la de la seva mare, una antiga cantant de "zarzuela" que havia crescut en un ambient molt més conservador. El petit Joan, que va ser fill únic, anava sovint al teatre amb el seu pare i ja desde ben jovenet es va sentir atret per aquest gènere. Peró la mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la familia de la mare. En referir-se a la seva etapa d'estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme. En realitat considerava que l'escola era una mena d'estafa on només ensenyaven "cultura d'opereta". Així ho demostra una de les seves frases predilectes: "Les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen".  Alguns exemples dels seus poemes: Alguns exemples dels seus poemes

Poesia Visual

La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi. Es pot situar a la frontera de lapintura, la fotografia, el disseny, l'escriptura, el simbolisme i inclús l'acció poètica, la música i el cartellisme.

Té l'objectiu d'esdevenir un resultat homogeni, amb entitat pròpia, capaç per si mateix de despertar l'interès del lector-espectador, adoptant diverses formes com la poesia fonètica, experimental, conceptual, concretisme, poemes-objecte, polipoesia, etc., lluny de la representació convencional que estaria representada per la poesia verbal. En definitiva, es tracte d'una creació poètica basada en recursos visuals.

Els orígens de la Poesia Visual els hem de buscar en l'antiguitat. Potser en els primers cal·ligrames dels poetes grecs Símmies de Rodes , Dosíades i Teòcrit, allà pel segle IV abans de Crist, però és a partir dels cal·ligrames d' Apollinaire. A Catalunya del segle XX surgeixen figures destacades com J.M Junoy  i Joan Salvat-Papasseit, i més tard, l'explosió magnífica de tres grans creadors.
A finals del segle XX les exposicions i publicacions de Poesia Visual als Països Catalans experimenten un creixement constant.