Poema*

Si pots veure destruïda l’obra de la teva vida,

perdre, per un instant, tot allò que has guanyat

i ofegant fins els gemecs de l’ànima adolorida,

sense queixar-te, tornar-la a començar.

Si pots estimar sense embogir d’amor

i sense endurir la veu, aconsegueixes ser fort.

Si odiant els que t’odien aconsegueixes tu no odiar

i pots, sense odiar-los, defensar-te i lluitar.

Si pots mantenir el teu cap dret

mentre al teu entorn tots l’han d’abaixar

i veient la mentida guanyen els cors

t’enrajoles l’ànima i mai més enganyes.

Si aconsegueixes ser digne sense deixar de ser franc,

i pots parlar amb monarques sense sentir vanitat.

Si observes i medites

sense arribar a escèptic o destructor,

i somniant evites veure’t convertit

en un vulgar somniador.

Si tot pensant arribes a savi

sense ser un moralista ni perdre la fe,

i saps ser valent i prudent a la vegada

però mai un temerari sense por.

Si derrotat comences i vencedor acabes

i ambdues coses acceptes sabent que són falses

amb el mateix somriure i mateix menyspreu,

llavors els reis, els déus, la sort i la victòria

hauràs per sempre vençut,

i valdràs més del que valen el poder i la glòria

perquè seràs PERSONA.

                                                                        Anònim

Núria

Pere Rovira i Planas

Biografía

Pere Rovira i Planas (Vila-seca, Tarragonès, 1947) és un poeta català. És llicenciat en filologia i treballa en l'ensenyament secundari. Ha tingut cura de l'edició de la Poesia completa de Miquel de Palol. Col·labora a les publicacions La Vanguardia, El País, Avui, Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera, Diario 16, Segre, La Mañana i Barcarol. El 1980 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.Premi carles Riba 2002 de poesia amb l'obra "La mar de dins".

  

Obres

Narrativa:

Diari sense dies. 1998-2003 (2005)
Novel·la: 
L'amor boig (2007)
Poesia: 

• La segona persona (1979)
• Distàncies (1981)
• Cartes marcades (1986)
• La vida en plural (1996)
• La mar de dins (2003)
• Poesia 1979-2004 (2006)

Poema Visual

Marta Pessarrodona i Artigues

 Biografía

Marta Pessarrodona i Artigues(Terrassa,Vallès Occidental 1941) és una poetessa i crítica literària catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de  Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de laGeneralitat  de Catalunya.

 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista.

Primeres Obres

• Primers dies de 1968 (1968)
• Setembre 30 (prologat per  Gabriel Ferrater, 1969)
• Vida privada (1972)
• Memòria (1979)
• A favor meu, nostre (1981)
• Berlin suite (1985)
• Homenatge a  Walter  Benjamin(1988)
• Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
• Nessa: narracions (1988)
• Tria de poemes (1994)
• L'amor a Barcelona (1998)
• Fauna (1994)
• Barcelona, una nova ciutat europea (1995)                                                                  

Joan Brossa

	Biografía
	Joan Brossa va néixer el 19 de gener de l'any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, concretament al carrer de Wagner. La seva infància es desemvolupà al voltant d'aquest carrer que, per un caprici del destí, portava el nom de qui més tard es convertiria en un dels seus compositors preferits. Des de ben petit Brossa es sentí més identificat amb la familia del seu pare, que treballava de gravador, que no pas amb la de la seva mare, una antiga cantant de "zarzuela" que havia crescut en un ambient molt més conservador. El petit Joan, que va ser fill únic, anava sovint al teatre amb el seu pare i ja desde ben jovenet es va sentir atret per aquest gènere. Peró la mort del pare quan Brossa encara era un nen l'obligà a conviure més amb la familia de la mare. En referir-se a la seva etapa d'estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme. En realitat considerava que l'escola era una mena d'estafa on només ensenyaven "cultura d'opereta". Així ho demostra una de les seves frases predilectes: "Les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen".  Alguns exemples dels seus poemes: Alguns exemples dels seus poemes

Poesia Visual

La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi. Es pot situar a la frontera de lapintura, la fotografia, el disseny, l'escriptura, el simbolisme i inclús l'acció poètica, la música i el cartellisme.

Té l'objectiu d'esdevenir un resultat homogeni, amb entitat pròpia, capaç per si mateix de despertar l'interès del lector-espectador, adoptant diverses formes com la poesia fonètica, experimental, conceptual, concretisme, poemes-objecte, polipoesia, etc., lluny de la representació convencional que estaria representada per la poesia verbal. En definitiva, es tracte d'una creació poètica basada en recursos visuals.

Els orígens de la Poesia Visual els hem de buscar en l'antiguitat. Potser en els primers cal·ligrames dels poetes grecs Símmies de Rodes , Dosíades i Teòcrit, allà pel segle IV abans de Crist, però és a partir dels cal·ligrames d' Apollinaire. A Catalunya del segle XX surgeixen figures destacades com J.M Junoy  i Joan Salvat-Papasseit, i més tard, l'explosió magnífica de tres grans creadors.
A finals del segle XX les exposicions i publicacions de Poesia Visual als Països Catalans experimenten un creixement constant.

Pere Calders

Biografia

Pere Calders, va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

Va escriure Noveles, Proses, Narrativa breu, Narrativa infantil  i juvenil, Teatre, Crítica literària, Traduccions...


Premis

Víctor Català (1954): Cròniques de la veritat oculta.

Sant Jordi (1963): L'ombra de l'atzavara.

Crítica Serra d'Or (1969): Tots els contes.

Crítica Serra d'Or i Premi Lletra d'Or (1979): Invasió subtil i altres contes.

Premi a la Creació de la Generalitat (1984): Tot s'aprofita.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986).

Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (1993): els articles de la secció "El davantal" del diari Avui (més de quatre-cents en 9 anys).

 Poema

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Altres poemes

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

(L'irradiador del port i les gavines) de Joan Salvat-Papasseit

Joan Margarit i Consarnau

 Dades Biogràfiques:

 Joan Margarit i Consarnau neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de maig del 1938, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de L’Ametlla de Mar. 

El pare i la mare s’havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l’àvia paterna, on va néixer el poeta.

Acabada la guerra i fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l’Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner. 

 

L’any 1954 la família es trasllada a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col.legi Major Sant Jordi, on residirà fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l’any següent, instal·lant-se al carrer Sardenya de Barcelona, a tocar de la plaça Sanllehy. Allí neixen les seves filles Mònica, Anna i Joana, i el seu fill Carles. 

Margarit s’havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un llarg parèntesi de deu anys, escriu “Crónica”, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.

Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l’estudi d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, l’amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catédràtic, jubilat actualment, de Càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Un dels seus poemes:

Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.

                       Joan Margarit i Consarnau

Presentació

Avui tots els alumnes del taller de poesia de 3r d'ESO hem creat un blog on hi penjarem moltes coses sobre la poesia.